Canigó

Des de Barcelona fins a Taurinyà (a una altitud de 584 metres) vam fer nit al jardí d'una veïna del poble i al matí següent vam començar la ruta a les 9:22 del matí per començar l'ascens.

La ruta està marcada pel GR-10, la pujada era difícil; una pendent constant i amb molta inclinació, per sort el camí es troba entre els arbres i el sol no molestava.

Vam passar per el coll de la Clara arribant al Roc del Mosquit (1600m) aquí el paisatge canviava, no era entre els arbres si no per roques, on el sol sí que feia acte de presència... Després de 8Km de camí, vam arribar al aparcament (2050m) on podíem agafar un carruatge (gratuït) que et portava fins al refugi de Cortalets (2150m).

Després de dinar i fer un descans, vam seguir el camí cap al cim, primer començava per camins de gespa que mica en mica es convertía en un camí rocós. El temps es va posar en contra nostra amb una boira densa i molesta. Vam plantar la tenda a una hora del cim (2500m).

Al matí següent (vam partir a les 6:00am) el camí estava senyalitzat amb unes marques grogues i vam poder gaudir de la presència d'algunes famílies d'isards... el camí era rocós fins i tot en algún moment es necessitaven les mans per poder seguir... l'últim tram es feia pesat ja que veiem en tot moment el cim... a les 7:00am vam fer el cim on vam poder gaudir de una magnifica vista a plena albada.

Després vam començar el descens (corrents s'arriba en menys d'un hora al refugi)... Després vam agafar un altre camí que ens portava a Taurinyà... era una pista forestal (amb algunes dreceres que tallaven el camí), la caminada es feia trànquilament ja que el sol no molestava i el descens era suau.

Vam arribar a un parking ( ens vam liar i vam pillar un altre camí), vam arribar al càmping, vam seguir per la carretera fins arribar a Tartinyà. a les 15:00

POST-CIM:

Després vam anar a Cotlliure (passant per Perpinyà) on eren les festes, vam gaudir dels concerts i les disfresses de la gent (amb senyeres ), el temps ens va fer anar a buscar aixopluc... vam dormir al cotxe (fent un banyet nocturn) el día següent voregant la costa... fins arribar a l'Escala per a dinar, vam anar a la illa de Mateua per llançarnos des d'una certa altura per acabar el nostre viatge.