Matagalls 2

---

Vam pujar el Matagalls per un altre ruta...

MontCau

---

Vam fer nit a la cova i desprès vam pujar la cim

TOUBKAL 4167m
Vam començar l'etapa del Toubkal al poble d'Imlil on vam passar la nit i vam decidir fer una petita ruta pels Atles. Vam caminar fins la primer Regufi. El dia següent vam fer ruta cap al segon regufi (3000m) on també vam fer nit i vam poder fer una ducha relaxant... El dia següent vam pujar al cim amb gran pujades! Vam baixar el mateix dia cap a Imlil i un Taxi cpa a Marraquech!

Pic de la dona + Pic Bastiments + Pic Freser + Pic de l'Infern

Vam arribar de nit a Valter 2000 (Ripollès) i vam deixar el cotxe al immens pàrquing de l'estació d'esquí sense neu. Vam acampar a prop de l'estació ja que feia una mica de vent i fred... després de fer gresca i xerinola, la lluna plena ens deixava veure com si fos de dia, un paisatge inoblidable...

A la matinada després de recollir i esmorzar comencem la ruta cap (direcció est) i pugem per un camí no molt dur fins que vam veure el primer cim i vam girar a l'esquerra (abandonant el camí principal). El Pic de la Dona (2.704m) era un cim pla amb algunes pedres que podies utilitzar per refugiar-te del vent.

Seguim endavant, aquí ja comença la baixada i la pujada cap al segon cim. Pic de Bastiments (2.881m), veus en tot moment el cim... un cop a dalt arribes a una creu però si segueixes arribes al punt més alt.

Entre aquest cim i el següent hi havia dues opcions, baixar (bastants metres) per després tornar a pujar o bé caminar per la cresta (amb bastant precipici per els dos costats) però arribes sense problemes al Pic de Freser (2.835m).

Per últim, el Pic de l'Infern (2.859m) que el camí ja era una mica més dificultós però s'arriba sense problemes.

Si he de dir quelcom de les vistes... sense paraules, un dia radiant on es podia veure el mar català i el francès, podies gaudir del Pirineu (Puigmal, Taga, Canigó), el Montseny, Montserrat... fins i tot podies distingir la torre de Collserola!

També podies veure uns llacs al final de la vall d'una transparència tant gran que podies veure el fons del llac.

Per tornar, vam agafar el GR on feies una mica de volta però era un camí suau i agradable.

En un moment de la tornada, podies veure tota l'estació d'esquí (on vam començar) i totes les muntanyes que havíem fet en aquelles hores.

Després cap a casa de nou!

Puigpedrós

Vam deixar el cotxe al Refugi de Malniu (prop de Meranges). A mitja hora d'allà hi ha uns llacs que val la pena fer una visita, on et pots banyar amb la tranquil·litat de la muntanya i gaudir de la companyia dels animal (famílies de cavalls, vaques pasturant...).

Després ja vam començar a fer ruta cap a l'oest dirigint-nos cap al refugi. Vam caminar per un camí (a vegades amb una inclinació perillosa) durant dues hores fins al refugi d'Engorogs "Joaquim Folch i Girona", el camí no té pèrdua.

En el refugi hi ha suficient espai per a dormir unes 15 persones en unes lliteres i també trobes una taula amb un espai per fer llar de foc. (Segurament us trobareu ratolins).

Al dia següent vam tirar cap amunt! La pujada és rocosa amb bastant pendent, depèn del camí per on aneu haureu d'utilitzar les mans per a seguir. S'ha de vigilar amb el vent ja que es molt fort (i com més amunt més intensitat). Després arribes a un camí més de camp (sense roques) fins arribar al cim de la muntanya ple de roques (com un piló de roques).

Un cop a dalt del Puigpedrós (2914m), vam poder gaudir d'unes vistes increïbles, això si que és un vent exagerat. (des del refugi d'engorgs en dues hores ho podeu fer amb tranquil·litat).

Després, baixant per la part l'est vam baixar pel nostre propi camí ja que es veia el refugi de malniu en tot moment. En menys de dues hores ja estàvem abaix per a dinar.

Un 11 de setembre per recordar.

Canigó

Des de Barcelona fins a Taurinyà (a una altitud de 584 metres) vam fer nit al jardí d'una veïna del poble i al matí següent vam començar la ruta a les 9:22 del matí per començar l'ascens.

La ruta està marcada pel GR-10, la pujada era difícil; una pendent constant i amb molta inclinació, per sort el camí es troba entre els arbres i el sol no molestava.

Vam passar per el coll de la Clara arribant al Roc del Mosquit (1600m) aquí el paisatge canviava, no era entre els arbres si no per roques, on el sol sí que feia acte de presència... Després de 8Km de camí, vam arribar al aparcament (2050m) on podíem agafar un carruatge (gratuït) que et portava fins al refugi de Cortalets (2150m).

Després de dinar i fer un descans, vam seguir el camí cap al cim, primer començava per camins de gespa que mica en mica es convertía en un camí rocós. El temps es va posar en contra nostra amb una boira densa i molesta. Vam plantar la tenda a una hora del cim (2500m).

Al matí següent (vam partir a les 6:00am) el camí estava senyalitzat amb unes marques grogues i vam poder gaudir de la presència d'algunes famílies d'isards... el camí era rocós fins i tot en algún moment es necessitaven les mans per poder seguir... l'últim tram es feia pesat ja que veiem en tot moment el cim... a les 7:00am vam fer el cim on vam poder gaudir de una magnifica vista a plena albada.

Després vam començar el descens (corrents s'arriba en menys d'un hora al refugi)... Després vam agafar un altre camí que ens portava a Taurinyà... era una pista forestal (amb algunes dreceres que tallaven el camí), la caminada es feia trànquilament ja que el sol no molestava i el descens era suau.

Vam arribar a un parking ( ens vam liar i vam pillar un altre camí), vam arribar al càmping, vam seguir per la carretera fins arribar a Tartinyà. a les 15:00

POST-CIM:

Després vam anar a Cotlliure (passant per Perpinyà) on eren les festes, vam gaudir dels concerts i les disfresses de la gent (amb senyeres ), el temps ens va fer anar a buscar aixopluc... vam dormir al cotxe (fent un banyet nocturn) el día següent voregant la costa... fins arribar a l'Escala per a dinar, vam anar a la illa de Mateua per llançarnos des d'una certa altura per acabar el nostre viatge.

Puigmal

El Puigmal és un cim que sempre ens ha cridat l'atenció ja que és el més alt de la Vall de Núria, i allà no hi haviem estat mai. Així que, durant uns campaments d'estiu a Queralbs vam decidir pujar-lo.

El nostre terreny d'acampada estava a La F

arga així que el dia 6 de juliol ens vam aixecar ben d'hora i a les 7:30h començavem a caminar, des d'allà vam decidir pujar a Núria per Daió un camí senyalitzat amb postes, un cop arribat aquest punt s'agafa el GR-11 que et porta directe a Núria (3h, en total). Un cop a Núria surts per la part nord-oest i vas seguint unes marques blaves i al cap de 3:30h ja erem a dalt del cim.

La baixada la vam fer pel mateix lloc però vam seguir tot el GR-11 fins a Queralbs.

Aquesta excursió, es pot fer amb dos dies, plantant tenda al terreny d'acampada de Núria. Per a pujar també hi ha el camí de Fontalba que es veu que no és tanta pujada però és més llarg i no passa per Núria.

Altura de Queralbs: 1236m.

Altura de Núria: 1964m.

Altura del Puigmal: 2910m.